Acompanyar un infant és també acompanyar una família. Creem ponts d’enteniment entre el nen/a i el seu entorn per entendre què passa i donar eines per créixer junts.
No podem entendre un infant sense mirar el seu entorn. Cada nen i cada nena forma part d’un sistema, i allò que li passa sovint està connectat amb el que es mou dins la família, l’escola i els seus vincles més propers. Per això, l’acompanyament infantil no se centra només en l’infant, sinó també en la família.
El primer pas és observar i escoltar què expressa l’infant, tenint en compte la seva història, el seu moment vital i el context familiar que l’envolta.
Moltes vegades, els infants mostren amb el comportament allò que encara no poden dir amb paraules. La teràpia ajuda a donar nom i sentit al que estan vivint.
L’acompanyament també ofereix recursos als adults perquè puguin comprendre millor l’infant, sostenir-lo emocionalment i respondre a les seves necessitats amb més consciència.
Acompanyar un infant implica també afavorir la comunicació, el vincle i la comprensió entre l’infant i les persones que formen part del seu dia a dia.
Moltes vegades, els infants expressen allò que els adults no poden o no saben expressar. En aquest procés, també apareix una oportunitat molt valuosa: mirar cap endins i cuidar el nen o la nena interna que totes les persones portem dins.
Un lloc on l’infant pot expressar-se a través del joc, la paraula, el cos o la creativitat, sense pressions ni judicis.
L’acompanyament inclou la família per entendre millor què està passant i trobar eines compartides.
Recursos per ajudar l’infant i els adults a gestionar emocions, moments de malestar o situacions difícils.
Un procés pensat per reforçar la comunicació, la seguretat i la connexió entre l’infant i el seu entorn.
